Sònia Garcia
Les proteïnes són fonamentals per
la nostra vida. El nostre organisme les necessita per reparar-se i mantenir-se a si mateix.
Necessitem menjar proteïnes en la
nostra dieta, ja que intervenen en la reparació de cèl·lules i producció de
noves. És molt important, sobretot, per al creixement i desenvolupament en la
infància, l’adolescència i l’embaràs.
En resum, les proteïnes intervenen en la reparació
dels músculs i els teixits del nostre organisme, així com els ossos, les dents,
músculs, tendons, etc. Participen en moltes funcions (sistema immune, transport d’oxigen, també
poden servir de combustible, etc.)
Consum recomanable de proteïnes al dia, respecte a la resta de
macronutrients:
Com podem veure en el gràfic, el consum recomanable de proteïnes al dia
varia del 12 al 15% del total de la nostra dieta, molt per sota del consum de
hidrats de carboni, el 55%, font d’on el nostre organisme rep l’energia
necessària per al correcte funcionament. I la meitat dels greixos de la nostra dieta.
En aquest percentatge cal diferenciar els greixos bons per a l’organisme (poliinsaturats, monoinsaturats), que podem
trobar al peix blau sobretot, o als fruits secs com les nous. I els greixos
dolents (saturats) que els podem trobar per exemple en la mantega.
El consum recomanat per una
persona al dia va en funció del seu pes saludable,
tenint en compte les recomanacions
dietètiques de 0’8g a 1’2 grams de proteïna. És a dir, hauríem de fer el càlcul
de 0’8 a 1’2 grams de proteïna per kilograms de pes saludable per dia, per
saber quin seria el nostre consum ideal de proteïna.
Així doncs, una persona que pesa 60kg
saludables, hauria de menjar entre 50 i 70 grams de proteïna al dia.
Què ocasiona l’excés de proteïnes al nostre cos? Com les depura el
nostre organisme?
L’excés de proteïnes al nostre
organisme pot desencadenar diverses malalties entre les quals, les més
freqüents són les malalties cardiovasculars, ja que les proteïnes, sobretot les
d’origen animal, solen anar acompanyades de greixos saturats, els quals, són
causants del colesterol.
El fetge i els ronyons, també en
pateixen les conseqüències ja que són els depuradors oficials del nostre
organisme, i com a tal, s’encarreguen de depurar l’excés de proteïnes que són
substancies de rebuig per a ells i aquests converteixen aquest excés en
amoníac, urea o àcid úric, fet que produeix la malaltia coneguda com
“gota”.
L’excés de proteïna animal també
ajuda a perdre o a eliminar calci per l’orina, ja que també, contenen molt de
fòsfor, solen cuinar-se amb molta sal. Això també propicia la formació de
càlculs renals i la descalcificació dels ossos.
L’excés d’amoníac, també provoca
astènia, mals de cap...
Però, només hi ha proteïna als productes càrnics i derivats, peixos i
derivats i ous i derivats?
Hem de tenir en compte que les
proteïnes no només es troben en aquests grups d’aliments, sinó que també trobem
proteïna en els cereals com el pa, arròs, pasta, patata, etc., en llegums i, fins hi tot, trobem proteïna a la fruita,
tot i que en molt petita proporció.
Això significa que el nostre consum de proteïnes no només prové del
consum d’aliments d’origen animal sinó que també de la resta d’aliments que
consumim al llarg del dia tot i que en menys proporció, d’aquesta manera,
hauríem de reduir l’aportació de proteïnes d’origen animal per exemple
incorporant més llegums a la nostra dieta, reduir la quantitat del tall al
dinar o al sopar, aconseguint així un equilibri entre les proteïnes d’origen
vegetal i reduint les d’origen animal.
Una reflexió molt bona que
hauríem de fer tots és la de valorar si val més la pena que ens acabem les
patates del plat, o el tall.
La qualitat de les proteïnes vegetals
Com ja sabem, tots els aliments d’origen vegetal contenen més fibra i
antioxidants, relacionats amb la salut i la qualitat de vida. A més a més, no
contenen colesterol i tenen un contingut de greixos baixíssim.
- Les proteïnes de origen vegetal, com que contenen més minerals que les d’origen animal, són menys acidificants de la sang.
- Contenen menys greixos i els que contenen són insaturats (cardiosaludables).
- No contenen colesterol dolent.
- Contenen molta fibra.
- Són fàcils de digerir (excepte els llegums per algunes persones degut a que causen flatulències).
- Sobrecarreguen molt menys el fetge i els ronyons.
- Són ideals per a dietes baixes en calories.
Tot i així, hem de tenir en compte que les
proteïnes d’origen animal són les d’alt valor biològic, el que vol dir que són
les que el nostre organisme assimila millor i és l’única font (demostrat) d’on
podem obtenir la vitamina B12.
L’OMS (Organització Mundial de la Salut),
recomana una proporció de només el 25% de proteïna animal i un 75% de proteïna
vegetal en la nostra dieta.
Així doncs, és molt recomanable no deixar
de banda el consum de proteïnes animals per les de vegetals però també, és molt
important saber trobar l’equilibri entre elles.
