La moneda i el paper moneda al Pla 1937-1939

Manel Tosas

Durant el període 1936-1939 la Generalitat de Catalunya va autoritzar les emissions de monedes locals per fer front al greu dèficit financer d’aquell període tant complex.

El Pla de Cabra va ser un dels moltíssim pobles i ciutats catalanes que en van fer emissió. Segons la recopilació feta per l’estudiós Antoni Turró en el seu treball “ El paper moneda català 1936-1939, editat per l’editorial L’Avenç, les primeres monedes pròpies que circularen per la població foren unes monedes de metall emeses per la Col·lectivitat local amb valors d’1 pesseta, 15 cèntims, i 5 cèntims en l’any 1937. Aquestes monedes, encunyades per una sola cara, porten la llegenda circular “Col·lectivitat – Pla de Cabra – CNT” i el valor central de canvi.

 També  circularen normalment per la població uns cartrons emesos pel Sindicat Agrícola local amb els valors d’1 pesseta i de 25 cèntims per un import total de 5.000 pts. Tanmateix el sindicat Agrícola va fer unes fitxes de joc de cel·luloide de 25 cèntims. Aquestes monedes, junt amb les d’alguns altres pobles, van ser les primeres monedes de plàstic posades en circulació a tot el món.

 
Dissolta la Col·lectivitat, l’Ajuntament, per acord del dia 2 de Setembre del 1937, decidí crear una emissió general de paper moneda amb valors d’1 pesseta, de 50 cèntims, de 25 cèntims, de 15 cèntims i de 10 cèntims per un import total de 14.250 pessetes. Les impressions es van fer a impremta Castells de Valls, sobre dibuixos de l’artista P. Domingo i el paper de barba es va comprar a la casa Lluís Guarro.

Els bitllets tenen el fons de color blanc amb els dibuixos de colors diferents. El bitllet d’1 pesseta és de color marró sobre fons beix-rosat es va fer un tiratge de 8.000 bitllets. El de 50 cèntims, és de color blau i es va fer un tiratge de 6.000. El de 25 cèntims és de color marró fosc, el tiratge va ser de 6.000. El de 15 cèntims imprès amb color negre, el tiratge va ser de 5.000.

El de 10 cèntims el tiratge va ser de 10.000 i el cartró és de color blau imprès en negre.

Estan signats per a les hores l’Alcalde–President, Carles Soberano i pel Secretari-Interventor M. Queralt, amb data de 10 de setembre de 1937.

Aquest és un patrimoni desconegut per la majoria de les generacions posteriors a aquell període de la nostra particular història, un fet més de l’oblit històric que cal recuperar.

Durant anys he intentat col·leccionar-los tots sense èxit, és un tasca difícil donada la poca disponibilitat d’aquests bitllets i monedes, gelosament guardats pels col·leccionistes d’arreu del món. 

Val la pena que aquells planencs i planenques que tinguin la fortuna de tenir-ne algun els conservin adequadament o al menys els guardin, qui sap si algun dia els podem ajuntar tots plegats per fer-ne una petita exposició per tal de donar-los a conèixer als nostres convilatans.

Ha sortit el número 45!

La setmana passada ja va sortir el número 45 de La Planenca, que es va repartir als subscriptors i ja es pot trobar a les llibreries. Per començar, us oferim un tast de la nova revista: l'article "La llumeta", de l'Ariadna Montcusí. Durant les pròximes setmanes en podreu llegir més en aquest mateix blog.

La llumeta

Ariadna Montcusí

Més enllà de la precarització social que vivim, del desmantellament de l’estat del benestar i la depressió moral que comporta veure com la classe política es carrega els drets dels que depenen d’un salari, malgrat tot, quan un mira al seu entorn i contempla els canvis on ens han portat les circumstàncies, sembla que, allà lluny, a l’horitzó, pugui percebre quelcom lluminós que s’acosta a velocitat reduïda amb una força desconeguda fins ara.

Sembla, doncs, que encara que les dinàmiques de l’actual sistema continuïn fent estralls en les vides de moltes persones, hi ha alguna cosa que ha canviat dins els nostres caps. Si bé fins fa poc parlàvem de la crisi de valors a la que ens havia portat el sistema neoliberal i especulador, ara podem ensumar com el següent pas que farem després de prendre consciència té a veure amb aquest canvi de valors tan necessari.

Mentre fa un temps començàvem a prendre consciència de la manca de realisme en la conducta humana que portàvem fins llavors, ara veiem que, cada cop més, la societat civil comença a organitzar-se de manera diferent per construir una societat més pròpia i menys depenent. Veiem cada cop més projectes econòmics que rebutgen els interessos dels grans bancs i aposten per una banca ètica que gestioni de manera coherent els nostres estalvis, veiem que en front del desconeixement dels productes alimentaris que consumim sense saber qui i com els han cultivat, es creen cooperatives de consum que prioritzen sistemes ecològics i respectuosos amb el medi ambient. Veiem també com en front al procés de globalització que vivim, cada cop som més els que apostem per consumir al petit comerç i no a les grans corporacions que busquen creixement econòmic a baix cost.

No només podem observar com, lentament, augmenta la presa de consciència social, sinó que també hem anat percebent com han crescut exponencialment les xarxes de solidaritat entre les persones i s’han creat espais on cadascú pot aportar els seus coneixements i habilitats i intercanviar-los per els d’altres, prescindint del cercle monetari que ens esclavitzava fins ara. Així, s’ha col·lectivitzat l’ús del temps cada cop més, es prefereix invertir-lo en allò compartit més que no pas en el que és més individual.

Amb tot, els culpables de l’actual situació ja s’assenyalen sense tants miraments i es superen els complexes de culpabilitat que patim. La població s’apodera i perd la por a aquestes normes institucionals que generen misèria.

Així doncs, tot i que trobar els punts positius del moment històric que vivim no deixa de ser difícil, potser el canvi social que esperàvem comença aquí, i aquesta és una oportunitat per construir una societat de valors i no de capital, on tots puguem aportar el nostre granet de sorra per fer un món més humà i on cada cop sigui menys necessari el sistema econòmic imperant i anem construint una societat paral·lela feta per nosaltres, no imposada i d’acord amb uns nous principis.